Per què tu?
Per què jo?
Pot ser tingam alguna cosa d’eterns. Un vals on tot pega voltes al nostre voltant mentre nosaltres restem quiets agafats i sense mirar-nos, amb els caps recolzats. Un swing on tots resten quiets mentre nosaltres ens deixem dur pels laments d’una mà que no troba el seu lloc al teclat del piano. Pot ser no trobem el lloc a un món ordenat en el temps. Un temps que no ens compren, que no comprenem i del que intentem fugir per tal de no viure a un hui amb abans i després sinó a un sempre. També d’un món que no ens compren i no comprenem, del que intentem fugir per tal de no viure com la resta del món. Perquè no ho som, no som com la resta: som eterns.
Així i tot…
Per què tu?
Per què jo?
No ens vol ni aquest món ni aquest temps, i ens obstinem en ser eternament a aquest món i a aquest temps. També pot ser perquè tingam alguna cosa de contestataris. Perquè no sabem ni volem renunciar a res. No ens entenem sense allò que enyorem, sense allò que pensem que és essencial per viure: no ens entenem sense carícies que cremen, ni mirades que torbarien a qualsevol poeta, ni paraules que vencen qualsevol diccionari.
Així i tot…
Per què tu?
Per què jo?
Si t’ho dic el sol farà del dia un dia etern, estern com nosaltres.
